Banyar-se al Pantà de Siurana és una experiència del tot gratificant en ple estiu al Priorat. D’entrada hi ha un clar contrast cromàtic entre els tons blaus i verds de l’aigua i tot l’entorn. Des de les parts roges dels cingles propers, el gris fosc característic de la llicorella i els tons daurats de l’herba seca a aquestes alçades de l’estiu.
Hem anat a passar el dia en família a la vora de l’aigua, i per sort hem trobat un raconet molt agradable i convenient pels nens. L’entrada a l’aigua es còmode, no hi ha molta fondària, i a la riba una alzina ens ofereix una ombra absolutament vital. El pantà és ple fins dalt fruit de les abundants pluges d’aquest any tot i que ja som a principis d’agost. Això fa que el panorama davant els nostres ulls sigui espectacular.
Prop d’on està la presa hi ha el lloguer de kayaks, es veu de seguida, per fer un tomb pel pantà i explorar les sinuoses ribes. Mentre dinem un pa amb tomàquet i embotits amb un bon préssec de postre, veiem alguns navegants d’aigua dolça. No passen desapercebuts amb les coloraines de les canoes i les armilles fosforescents. També se’ls sent parlar i comentar l’aventura nàutica. Una parella jove, d’uns vint anys, passa amb un rumb erràtic. No hi ha manera de que coordinin les palades i ell, a la popa, li recrimina a ella, massa acaloradament pel meu parer, que no ho fa bé això de remar.
Ens arriben veus llunyanes com en una pel·lícula de la tele a la qual no prestem atenció. Fem fora les molles de pa del llençol de pícnic i ens estirem a l’ombra de l’alzina per ronronejar i pair el dinar abans de tornar a remullar-nos amb un intens plaer al Pantà de Siurana.
Comentaris recents